divendres, o la vida salvatge, cap. 23

Doncs aquí teniu el text famós del que us vaig parlar a classe:

Tanmateix, fou a propòsit d'un plat cuinat que, per primera vegada, Robinson i Divendres es barallaren. Abans -abans de l'explosió- no hi podia haver disputes entre ells. Robinson era l'amo. A Divendes no li calia sinó obeir. Robinson podia renyar i fins i tot, a disceció, pegar Divendres. Ara divendes era lliure. era igual que Robinson. Per això podien enfdar-se l'un amb l'altre.
És el que va passar quan Divendres preparà en una grossa petxina una quantitat de rodelles de serp amb un guarniment de llagosts. Feia alguns dies, d'altra banda, que empipava Robinson. I res no és més perillós que la provocació quan s'ha de compartir la soledat amb algú. La vigília, Robinson havia sofert una indigestió de filets de tortuga al mirtil. I heus acquí que Divendres li posava sota el nas aquell guisat de pitó i d'insectes! Robinson sentia fàstic, i d'un cop de peu engegà a rodar per terra l grossa petxina amb el seu contingut. Divendes, furiós, l'arreplegà i la brandí amb les dues mans per damunt del cap de Robinson.
Acabarien pegant-se el dos amics? No! Divendres s'escapà.
Dues hores després, Robinson el va veure tornar arrossegant per terra sense suavitat una mena de maniquí. El cap ra fet amb un coco, les cames i els braços amb canyes de bambú. Li havia posat els vestits vells de Robinson, talment, talment com un espantaocells. En el coco, que duia una gorra de mariner, Divendres hi havia dibuixat el rostre del seu amic. Posà dret el maniquí molt a prop de Robinson.
- Et presento Robinson Crusoe, governador de l'illa d'Esperança -li digué.
Collí després la petxina buida i bruta que seguia allà a terra i, amb un rugit, la va esclafar damunt del coco, que s'esfodrà enmig de les canyes de bambú trencades. Tot seguit Divendres es posà a riure i s'acostà a Robinson per abraçar-lo.
Robinson apprengué la lliçó d'aquesta estranya comèdia. Un dia que Divendres menjava uns cucs que es feien a les palmeres, uns cucs grossos i vius acompanyats d'ous de formigues, Robinson exasperat se n'anà a la platja. Va esculpir amb la sorra molla una mena d'estàtua ajaçada de panxa a terra, el cap de la qual mostrava uns cabells que eren algues. No se li veia la cara, amagada sota un braç doblegat, però el cos bru i nu semblava el de Divendres. Robinson aca bava tot just la seva obra quan arribà Divendres, amb la boca encara plena de cucs de palmera.
- Et presento Divendres, el menjador de serps i cucs -li digué Robinson tot mostrant-li l'escultura de sorra.En acabat, tallà una branca d'avellaner, l'alleugerí de branquillons i es posà a fuetejar l'esquena i les natges del Divendres de sorra que havia elaborat amb aquest fi.
Des d'aquest moment, hi hagué quatre habitants a l'illa: el veritable Robinson i el ninot Robinson, el veritable Divendres i l'estàtua de Divendres, i tot el mal que els dos amics podien fer-se -injúries, cops, atacs d'ira- el projectaven a la còpia de l'altre. Entre ambdós no hi havia sinó gentileses.

I a continuació, és clar, la feina:

1. heu d'explicar breument l'argument del text.
2. també haureu d'explica què vol dir que hi hagué quatre habitants a l'illa i que Robinson aprengué la lliçó d'aquesta estranya comèdia. Què es guanya i què es perd amb tots aquests esdeveniments entre els dos personatges?
3. i finalment hauràs de dir què et sembla el que passa: et sembla una bona estratègia de resolució de conflictes?

Ap'a, fins dimarts vinent!

feina pel proper dia

per al proper dia caldrà que feu unes quantes coses:
1. llegir les pàgines 20 i 21 (si no les heu llegit ja)
2. has de comentar (dir què en penses) la frase de St. just (p. 21)
3. què significa això de morals autònomes o herònomes?
4. llegeix aquest text d'en Sartre:

L’home és plenament responsable
Per tant, la primera tasca de l’existencialisme és conferir a l’home la possessió d’allò que ell és, i fer pesar sobre d’ell la responsabilitat total de la seva existència. I quan diem que l’home és responsable de si mateix, no volem dir que és respon-sable de la seva estricta individualitat, sinó que és responsable de tots els homes. El mot subjectivisme té dos sentits, i els nostres adversaris juguen amb aquests dos sentits. Subjectivisme vol dir per una banda elecció del subjecte individual per ell mateix, i, per altra banda, impossibilitat per part de l’home de depassar la subjectivitat humana. És en el segon aspecte que trobem el sentit profund de l’existencialisme.
L’elecció
Quan nosaltres diem que l’home s’elegeix, entenem que cada u de nosaltres s’elegeix, però amb això volem dir també que tot elegint-se ell elegeix tots els homes. Efectivament, no hi ha ni un sol dels nostres actes que tot creant l’home que volem ser, no creï al mateix temps una imatge de l’home tal com creiem que ha de ser. Elegir de ser això o allò és afirmar al mateix temps el valor d’allò que elegim, car mai no podem elegir el mal; allò que elegim és sempre el bé, i no hi ha res que pugui ser bo per a nosaltres si no ho és per a tothom. Si, per altra banda, l’existència precedeix l’essència i voldríem existir al mateix temps que afaiçonem la nostra imatge, aquesta imatge és vàlida per a tothom i per a la nostra època sencera.
(...)Per tant, no trobem ni darrera nostre ni davant nostre, en el domini lluminós dels valors, justificacions o excuses. Estem sols, sense excuses. És el que jo expresso dient que l’home està condemnat a ser lliure. Condemnat, perquè no s’ha creat a si mateix, i malgrat tot lliure, perquè una vegada llançat al món és responsable de tot el que fa.

5. fes-li un cop d'ull a l'article existencialisme dela wikipèdia, aviam si us pot aclarir una mica.
6. com queda això de la llibertat? tu què en penses?

totes s'hauran de respondre en full que s'haurà d'entregar!
vinga! ens veiem el dimarts!

finalment, la foto!

doncs això: aquí està la foto del grup

a la recerca de la tonyina

aqui comença la temporada de pesca.
espero que us agradi el peix, perquè aquí en menjarem prou!

finsa viat!